Aceseg - Associació Catalana d'Empreses de Sondeigs i Estudis Geotècnics

ACESEG

	RECOMANACIONS PER A LA REALITZACIÓ DE SONDEIGS I ESTUDIS GEOTÈCNICS (Ref. ACESEG -01/96-E )

	1. INTRODUCCIÓ

L'Associació Catalana d'Empreses de Sondeigs I Estudis Geotècnics, (ACESEG) ha estat creada amb la voluntat d'intentar millorar la qualitat dels sondeigs i estudis geotècnics que es fan al nostre país.

Cada cop són més els professionals de la Construcció, Administracions Públiques, etc, que són conscients de que no es pot iniciar cap mena d'obra, per modesta que sigui, sense un adequat reconeixement geològic del subsòl.

Probablement, en pocs anys, la legislació farà imprescindible la realització d'estudis geotècnics, com ho fa, actualment, en alguns àmbits.

Tanmateix, el reconeixement social i professional dels treballs geotècnics no sempre s'ha valorat positivament. Això és degut, entre d'altres factors, a la presència en el nostre àmbit d'actuació, de mètodes poc adequats, efectuats per algunes empreses, quan no es pot parlar directament de pràctiques poc transparents, o fins i tot clarament fraudulentes.

Aquestes pràctiques s'han vist en alguns casos indirectament afavorides pels propis clients, que al no ser suficientment exigents, o al desconèixer la tècnica geotècnica, s'han acontentat amb el fals estalvi econòmic que pot suposar l'aplicació d'aquests mètodes.

En l'àmbit de les grans obres d'infraestructura: autopistes, línies de metro, edificis singulars, carreteres, etc, el mercat exigeix ja una qualitat i transparència d'actuació, que no és actualment equiparable al món de la construcció de vivendes, si bé aquest darrer està evolucionant últimament.

Segons la nostra opinió, part del problema ve donat per la creença que tots els reconeixements geotècnics es fan amb mètodes similars, i que per tant les conclusions han de ser les mateixes, amb la qual cosa es prefereixen els mètodes de baix cost, sense entendre que sovint aquests mètodes porten a conclusions deficients, ja sigui per induir a un sobredimensionat de fonaments, o per donar una falsa seguretat.

És coneguda pel nostre col.lectiu la frase de que s'ha treballat amb determinada empresa durant molt anys, sense haver tingut problemes geotècnics, passant per alt que en molts casos s'hauran sobredimensionat fonaments sense motiu real.

Les següents Recomanacions per a la Realització de Sondeigs i Estudis Geotècnics, s'han redactat amb la finalitat de donar a conèixer els mètodes que l'ACESEG considera mínims, per a garantir una bona qualitat del reconeixement geotècnic.

Els membres de l'Associació es comprometen amb els seus clients a seguir aquestes Normes.

Les següents recomanacions són compatibles i tenen la mateixa filosofia que el Plec de Prescripcions Tècniques per a la Realització d'Estudis Geotècnics, elaborat pel Servei Geològic de la Generalitat, i que és d'aplicació obligada en totes les obres de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge.

També són semblants a les prescripcions de la Direcció General de Carreteres i del Ministeri de Foment.

2. SELECCIÓ DE L'EMPRESA GEOTÈCNICA

En principi s'aconsella sol.licitar ofertes tècnico-econòmiques a les empreses que formen part de l'ACESEG, ja que així es té la certesa d'utilitzar uns mètodes que poden garantir una bona qualitat del reconeixement geotècnic, i una transparència de la seva actuació.

Les empreses de l'Associació s'autocontrolen mercès a una Comissió de Verificació del compliment amb el seu Protocol de Qualitat, que és la base interna de les següents recomanacions.

En el moment actual hi ha un total de vuit empreses a l'Associació, i es preveu ampliar properament el seu número, a totes les empreses privades que així ho sol.licitin i demostrin complir aquest Protocol de Qualitat. S'exclouen explícitament de l'Associació a les empreses públiques, o les finançades públicament.

Les empreses consultores de l'ACESEG poden disposar o no de maquinària de sondeig pròpia, així com d'altres serveis relacionats amb la geotècnia.

En qualsevol cas, tota empresa contractada haurà de tenir al seu capdavant un tècnic especialitzat i experimentat, preferentment geòleg o enginyer de camins, col.legiat en el corresponent Col.legi Professional, o amb titulació demostrable.

Es necessari que els corresponents informes estiguin signats per aquest tècnic, fent-hi constar el seu nom i la titulació corresponent.

S'ha d'exigir a l'empresa contractada una total transparència en l'exposició dels mètodes utilitzats.

3. RECOMANACIONS PER A LA REALITZACIÓ DE SONDEIGS I ESTUDIS GEOTÈCNICS.

Les empreses associades es comprometen a dur a terme els sondeigs utilitzant preferentment el mètode de" Rotació amb bateria i extracció contínua de testimoni, amb revestiment de les parets si es produeixen desmoronaments".

Un altre mètode que es pot utilitzar és el de rotació amb helicoide d'eix buit, que permeti l'extracció de mostres inalterades i SPT pel seu interior, utilitzant la pròpia barrina com a element de contenció de les parets. El diàmetre interior de l'eix no serà inferior a 65 mm.

El mètode de la rotació amb helicoide massissa, no és recomanable en terrenys que no garanteixin l'estabilitat de les parets de la perforació: sorres, graves, sòls sota el nivell freàtic, etc, ja que no permet un reconeixement continuat i adequat del terreny, i tampoc l'obtenció de resultats fidels dels SPT i de les mostres inalterades. En tot cas, no es considera recomanable per a profunditats superiors a 10 m.

No es consideren en general mètodes recomanables, a excepció de casos molt concrets, els següents:

Sondeigs penetromètrics amb tubs buits clavats al terreny, ja que la mostra que s'obté és altament discontínua, i el registre de colpeig està fortament afectat per la fricció lateral dels tubs.
Sondeigs destructius a rotopercussió, o amb trialeta o tricon, ja que no s'obté cap mena de mostra del subsòl.

Es poden utilitzar penetròmetres de tipus dinàmic o estàtic, però en general no s'aconsella dur a terme un estudi tan sols en base a aquest mètode, a menys que es tingui un ampli coneixement de les característiques geològiques i geotècniques del subsòl.

Altres mètodes, com l'execució de cates, sondeigs destructius amb registre automàtic dels paràmetres de perforació, diagrafies o logs de perforacions, o mètodes geofísics, poden ser utilitzats, però en general s'haurien de fer alguns sondeigs de comprovació, si el context geològic ho requereix.

Les empreses associades es comprometen a descriure molt clarament, tant en els pressupostos com en l'informe final, el tipus de sondeig efectuat, la màquina empleada, data del sondeig, cota i localització, etc.

També es comprometen a incorporar en els seus informes fotografies de la màquina utilitzada, en el solar o obra corresponent.

4. TESTIMONIS OBTINGUTS.

Les mostres o testimonis obtinguts en els sondeigs seran dipositades en caixes adequades, de fusta o plàstic.

Les mostres es dipositaran seqüencialment, deixant els corresponents espais buits si en alguna maniobra no s'ha recuperat testimoni.

S'especificarà clarament en l'informe si aquestes caixes han quedat a disposició del client, o si només han estat utilitzades temporalment.

Els informes finals contindran fotografies de les caixes d'almenys 1 sondeig dels efectuats, si bé es tendirà a obtenir fotografies de tots els sondeigs. També és recomanable obtenir fotografies de l'obertura de les mostres inalterades al laboratori.

Per a l'execució d'assaigs SPT i extracció de mostres inalterades es seguirà la normativa vigent. En tots els casos es descriurà, a la corresponent memòria tècnica, el material i mètode empleat.

5. SUPERVISIÓ DELS SONDEIGS.

La descripció litològica o testificació dels sondeigs ha de ser efectuada per un geòleg o tècnic titulat equivalent.

Ha de quedar clar, en pressupostos i informes, si aquesta supervisió dels sondeigs ha estat feta:

Per un geòleg situat permanentment a peu de sondeig.
Per un geòleg que visita diàriament el sondeig i descriu les mostres in situ.
Per un geòleg que visita esporàdicament el sondeig.
Per un geòleg que descriu les mostres al magatzem o laboratori

Les dues darreres opcions no són aconsellables, ja que no es pot garantir un control real dels treballs de camp.

6. ASSAIGS DE LABORATORI.

Els assaigs de laboratori han de ser efectuats per un centre acreditat oficialment, en l'àmbit de la mecànica de sòls. L'obertura de les mostres serà supervisada per un tècnic titulat competent.

No s'han d'admetre assaigs fets en laboratoris no acreditats pertanyents a la pròpia empresa.

Per garantir una total transparència a l'actuació geotècnica, pel que respecta als assaigs, els informes contindran còpies directes de les actes del laboratori en qüestió, degudament signades i segellades pel laboratori.

7. MEMÒRIA TÈCNICA.

La memòria tècnica d'un informe geotècnic inclourà com a mínim:

Introducció, objectius i treballs efectuats.
Context geològic de la zona en estudi.
Caracterització geotècnica dels sòls i roques investigats.
Estudi de les condicions hidrogeològiques.
Conclusions: Tipus de fonamentació, capacitat portant del terreny, assentaments, excavabilitat i dades per al càlcul de les empentes de terres, suggeriments constructius, etc.
Plànol de situació dels sondeigs, amb cotes topogràfiques de la situació de cadascun.
Perfils geològics entre sondeigs.
Columnes litològiques de cada sondeig.
Annex d'assaigs de laboratori.
Documentació fotogràfica

Evidentment hi haurà actuacions geotècniques que no seguiran aquest índex, ja que no sempre es perforaran sondeigs, seria el cas per exemple de l'estudi d'estabilitat d'un talús rocós, o l'estudi del subsòl de la traça d'un col.lector, que habitualment es realitza mitjançant de cates mecàniques, etc.

En tot moment ha de quedar ben clares i diferenciades, les dades objectives, és a dir, els paràmetres reproduïbles en qualsevol altre moment per una altre empresa, respecte de les conclusions particulars, derivades de mètodes de càlcul concrets, del criteri professional, i de l'experiència en casos similars.

També quedaran explícits els paràmetres geotècnics fruit de proves o assaigs directes, diferenciant-los dels paràmetres deduïts de correlacions o estimats en funció d'altres dades.

Els càlculs efectuats es justificaran explicant el mètode seguit, i els coeficients de seguretat adoptats.

8. RESPONSABILITAT CIVIL.

És precís que el consultor geotècnic tingui subscrita una pòlissa de Responsabilitat Civil, no inferior a 50 milions de pessetes, destinada a cobrir les responsabilitats derivades de la seva actuació professional.

Es diferenciarà la pòlissa destinada a possibles perjudicis causats per la maquinària a serveis soterrats, de la pòlissa que ha de cobrir els danys potencials causats per l'actuació professional, derivats de les conclusions de l'informe geotècnic.

Barcelona, 12 de Novembre de 1996